• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Cultura i Patrimoni

Entre el 16 i 19 de maig se celebra el Formentera Film Festival, una selecció de curtmetratges per tots els públics

foto-fff-2019-3El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Cultura, informa que entre el pròxim 16 i 19 de maig se celebrarà la VI edició del Formentera Film Festival, un certamen de curtmetratges, documentals i videoart. Les projeccions són gratuïtes i tindran lloc a partir de les 20.30h el dijous 16 de maig a la plaça del Pilar de la Mola i el 17, 18 i 19 de maig es faran a la plaça de la Constitució de Sant Francesc.

Ficció, animació i documentals de tot el món, Espanya i Balears
Seixanta-sis curts en concurs, els curtmetratges d’aquesta edició es divideixen entre la competició internacional oficial (26 curts), la competició dedicada als nens (21 curts), i una selecció especial (19 curts) en col·laboració amb el Certamen Internacional de Cortos Ciudad de Soria. Aquesta selecció està dirigida als alumnes de primària dels centres escolars de Formentera i d’ESO de l’IES Marc Ferrer.

Música
Les nits del 17 i 18 a les 20.00h obrirà el festival, el músic Paul Powell de la banda Hot Hissi, al ritme funky i soul. La nit del diumenge 19 serà l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears la que obrirà la nit amb un concert “Palma Brass Movie Themes” on interpretaran bandes sonores de pel·lícules, just abans de l’entrega de premis i la projecció dels films.

Formentera Film comptarà amb la presència de directors, productors, distribuïdors i directors d’altres festivals. El jurat està format per Belén E. Rodríguez, Francesca Carol Rolla, Juanjo Giménenez i Pascual Fernández Palermo. Els premis han estat realitzats per quatre artistes de l’illa: Enric Majoral, Lorenzo Pepe, Sol Courreges Boné i Andrés Rodríguez. Els curts guanyadors del Formentera Film Festival seran presentats al Lago Film Fest, d’Itàlia, al juliol de 2019. Les presentadores del festival seran Xènia Fuertes i Viviana Carlet.

Extra Fest
El 19 de maig es projectaran els curtmetratges fora de concurs. Dos curtmetratges produïts a Formentera durant les dues primeres ediciones de Collective Signatures, un projecte cultural realitzat a l’illa i comissariat per Francesca Carol Rolla. També es projectarà Walls of Limerick dirigit per Arturo Bandinelli. Així mateix, es podrá veure Thursday Night escrit i dirigit per Gonçalo Almeida.

Produccions pròpies
Torna a l’illa ZERO, el col·lectiu italià, recentment premiat en 48 Hour Film Project (Estats Units), d’Alessandro Grespanm, Stefano De Marco i Niccolò Falsetti. Després de la producció de Clichè, realitzat durant el Formentera Film en la passada edició, tornarà per afrontar el desafiament: escriure, gravar i editar un curt en 48 hores, que es projectarà la darrera nit a la plaça de la Constitució.

Exposició i tallers
Del 13 al 19 de maig a la Sala d’Exposicions “Ajuntament Vell” es podrà veure l’exposició Semblen Cordes, de Pilar Aldea, una mostra que recull el treball fotogràfic d’Aldea entre 2010 i 2018. D’altra banda, en els tallers realitzats amb els nens i nenes del CEIP El Pilar de la Mola, es va editar un vídeo, que serà l’encarregat d’obrir el Festival. L’estrena serà el dijous 16 de maig a la plaça de Pilar de la Mola.

La il·lustració del cartell d’aquesta sisena edició ha estat realitzada per Marta Pantaleo, una jove il·lustradora italiana que col·labora amb importants revistes i cases editorials. Marta realitzarà una obra en viu durant els dies del festival la qual deixarà a l’illa.

Festa Formentera Film
Dissabte 18 de maig a la plaça de la Constitució tendrà lloc la clàssica festa del Festival. Enguany serà un homenatge al film Metropolis de Fritz Lang. Començarà amb una actuació en directe d’Alterphase, nom artístic del formenterer León Convalia, de música electrònica combinada amb imatges de vídeo, després serà el torn de la DJ eivissenca Ángeles Blanes Noguera "Lost Angeles" i Toni Planells "Untaltoni Dj set".

Suport institucional
Aquest festival creat per FormenteraArt, una associació sense ànim de lucre constituïda per Silvio Bandinelli, Monica Timperi, Viviana Carlet i Carlo Migotto, està finançat pel Consell de Formentera i compta també amb la col·laboració del Govern balear a traves de l’Institut d’Estudis Baleàrics, així com empresaris de l’illa.

Tota la informació s’anirà actualitzant al web del festival: http://www.formenterafilm.com/cat/


Àrea de comunicació
Consell de Formentera
21 de març de 2019

Signat el conveni de col·laboració amb l'Obra Cultural Balear de Formentera

foto-conveni-ocb premsa1El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el representant de l'Obra Cultural Balear de Formentera, Joan Francesc Ferrer han signat el conveni de col·laboració entre la institució insular i l'OCBF en matèria de cultura i patrimoni per l'any 2019.

Amb aquesta subvenció es vol contribuir a reforçar el ventall d’oferta cultural de Formentera durant l’any 2019. Les actuacions subvencionables i que l'OCBF es compromet a organitzar són:

1. Primavera de cultura. Programació anual entorn de Sant Jordi (23 d’abril) que inclou presentacions de publicacions, conferències, taules rodones i lectures poètiques, entre altres actes.

2. Publicacions encaminades al foment de la cultura i del patrimoni històric i natural de Formentera.

3. Tasques consultives i d’investigació que se li puguin encomanar, com a entitat cultural de referència a l’illa.

El Consell de Formentera donarà suport econòmic a les mateixes amb una aportació màxima de 8.000 €.

El conveni va ser signat el passat dijous 7 de març a la seu del Consell de Formentera.

Consell de Formentera
Àrea de Comunicació
18 de març de 2019

Signat el conveni de col·laboració amb Espai Frumentària

foto frumentaria conveni.jpgEl president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, i el president d'Espai Frumentària, Miquel Costa han signat un conveni de col·laboració entre la institució insular i l'associació, en matèria de promoció i difusió cultural per a l'any 2019.

Les activitats que subvenciona el Consell perquè Espai Frumentària pugui organitzar són: actes culturals i artístics ("El 7 a les 6", Filmoteca, Concerts i Exposicions entre d'altres), l'Aula de Teatre, així com creació i producció teatral. Tenint en compte el cost econòmic que suposa a Espai Frumentària la realització d'aquestes activitats el Consell col·laborarà econòmicament amb una aportació màxima de 6.000 euros.

El conveni va ser signat el passat dijous 7 de març a la seu del Consell de Formentera.

Part de les restes dels afusellats per les forces franquistes han estat dipositades a un nínxol del cementeri de Sant Ferra

foto acte sferran cementeri 1El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Susana Labrador, així com la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern Fanny Tur, i el president del Fòrum per a la Memòria Històrica d'Eivissa i Formentera, Luis Ruiz han assistit a l’acte simbòlic d’entrega de les restes òssies als familiars dels cinc assassinats pel bàndol franquista l'1 de març de 1937 a la tàpia de darrere del cementeri de Sant Ferran.

L’acte es va celebrar al mateix cementeri el passat dissabte 9 de març. Les autoritats varen entregar als familiars dels cinc assassinats, Jaume Ferrer Ferrer, Josep Ribas Marí, Joan Tur Mayans, Jaume Serra Juan i Vicent Cardona Colomar les restes trobades en els treballs de localització, excavació i posterior exhumació de la fossa situada a l’interior del cementiri de Sant Ferran, propietat del Bisbat d’Eivissa i Formentera.

Feines d’exhumació
Els treballs varen consistir en 6 sondejos interiors i 5 sondejos exteriors al cementeri de Sant Ferran, que data de 1903 i que compta amb una superfície de 125 metres quadrats. Els sondejos interiors es varen fer en els indrets on la tradició popular indicava que es trobarien els cossos enterrats, al costat de la porta d'entrada, davall d'unes tombes construïdes entre 1956 i 1984, davall d'una fossa i en una part del cementeri on aparentment no hi havia cap creu.

Els sondejos exteriors es varen fer amb màquina excavadora en un lloc on la tradició popular també apuntava que els cossos hi podien ser. Es va comprovar que la tàpia sud-est tenia uns afegits de ciment que tapaven forats al mur causats per trets, ja que es varen trobar 4 projectils, un enquistat a la paret, amb una màquina de detecció de metalls.

Revisant l'ossari, va prendre força el relat que explicaria que les restes d'aquestes cinc persones afusellades en algun moment posterior s'haurien transportat a l'ossari per tal de dedicar la part del cementiri que ocupaven a nous enterraments, com s'acostuma a fer amb les restes més antigues.

Els tècnics hi varen trobar un fragment d'húmer i dos de crani amb una erosió causada per arma de foc que suposadament corresponen a les víctimes del franquisme. Per tal de dur a terme les comprovacions de les víctimes s’ha procedit de dues maneres. La primera ha estat a partir del buidatge del registre civil; es varen comprovar els anys compresos entre 1991 i 1944, i dels 156 individus que hi apareixen cap té com a causa de mort registrada un impacte de projectil, per a la qual cosa aquestes tres peces d'os podrien correspondre a alguna de les cinc persones assassinades.

La segona comprovació varen ser de compatibilitat d'ADN entre aquestes restes i familiars vius de les cinc persones afusellades. Però l’ADN estava danyada i no s’ha pogut assegurar la consanguinitat. Així a l’acte de dissabte es va fer entrega de manera simbòlica de les tres restes que tenien impacte de bales, i aquestes es varen dipositar en un nínxol on ara els familiars podran anar a recordar als seus parents.

Altres accions
L’any passat, l’1 de març, coincidint amb el 81 aniversari de la mort dels formenterers es es va descobrir un monòlit instal·lat al cementeri i on hi ha gravat el nom dels cinc veïns de la nostra illa també com a símbol de la recuperació de la memòria històrica.

Recordem que les tasques de localització i posterior exhumació de la fossa per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports es varen dur a terme mitjançant una ajuda al Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i amb la col·laboració del Consell Insular de Formentera.

La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (publicada al BOIB 76/2016, de 16 de juny) estableix mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola.

Consell de Formentera
Àrea de Comunicació
11 de març de 2019

Beca d’investigació per estudiar les pedreres de Punta Pedrera

El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que el projecte titulat “Paisaje cultural de Formentera. Estudio de las dinámicas de explotación y uso de la piedra a lo largo de la historia”, ha obtingut la Beca d’investigació del Consell Insular de Formentera 2018. El projecte el dirigirà Anna Artina, llicenciada en Història de l’Art i màster en Arqueologia Clàssica que actualment és investigadora predoctoral adscrita a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Les nou sol·licituds presentades en aquesta convocatòria varen ser totes admeses a tràmit, i després que la Comissió Avaluadora valoràs els projectes presentats en base a l’interès científic, la coherència i la metodologia, i els currículums dels investigadors, el projecte mencionat quedà en primera posició. El Consell de Formentera atorgarà una beca de 6.000 € perquè es pugui dur endavant.

Aquest projecte se centra en l’estudi de les pedreres de la zona de la punta de sa Pedrera, amb la finalitat d’efectuar una primera aproximació a la seva localització dins del context geomorfològic i a la descripció de les seues característiques d’explotació. Es planteja desenvolupar un estudi historicoarqueològic sobre els processos de producció des de l’època antiga fins a l’època moderna per tal de posar en relació l’obra lapídia manufacturada, l’elecció de determinades àrees naturals de l’illa i les tècniques extractives utilitzades per obtenir la matèria primera.

L’interès científic d’aquest projecte és elevat, tenint en compte que les pedreres d’extracció de marès de Formentera constitueixen un patrimoni etnològic i arqueològic que ara a penes es troba documentat i que encara no ha set objecte d’un estudi sistemàtic. Per aquest motiu, la consellera de Cultura i Patrimoni celebra que es pugui fer “aquesta recerca que contribuirà a enriquir el coneixement sobre aquesta parcel·la del nostre patrimoni cultural”, segons ha explicat.

Consell de formentera
Àrea de Comunicació
6 de març de 2019

Més articles...

Pàgina 1 de 42

Inici
Anterior
1

Ràdio Illa

Teatre de les Illes Balears

Música de les Illes Balears

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera