• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Acció Social Patrimoni

Finalitza la restauració de les antenes del molí Vell de la Mola

foto 2021 moli Vell la Mola 1El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que ha finalitzat la restauració del conjunt d’antenes, antenals i planxades del molí Vell de la Mola, després d’una feina que s’ha desenvolupat durant aproximadament dos mesos. S’espera que al llarg del dia d’avui finalitzi la instal·lació del conjunt restaurat que es va iniciar la setmana passada.

Tant des de l’àrea de Patrimoni com des de la Fundació Illes Balears, es tenia constància que dues de les sis antenes es trobaven en un estat de conservació dolent (arran del deteriorament que aquestes peces de fusta de pi pateixen pel fet d’estar a la intempèrie i d’estar exposades a la força mecànica del vent), i per aquest motiu es va plantejar la necessitat de dur a terme una restauració a fons. Amb les primeres actuacions preparatòries, una d’aquestes antenes es va partir i en va arrossegar altres dues, de manera que es va optar per desmuntar tot el conjunt d’antenes, a fi de garantir la seguretat dels visitants i per poder fer una avaluació més acurada de les actuacions de restauració.

Els treballs de restauració s’han desenvolupat de manera minuciosa, respectant en la mesura del possible les tècniques i els materials característics de la maquinària original del molí. Per això, com a exemple, s’ha hagut de buscar i seleccionar pins prims i ben rectes per poder treure les antenes que s’han substituït.

Aquestes feines han estat dirigides per Francesc Torres ‘Moliner’ i Jaume Escandell, d’en Ferrer, persones amb coneixements i experiència en actuacions similars, i que anteriorment havien treballat juntament amb el darrer moliner, Joan Torres Mayans ‘Moliner’, en la restauració d’altres molins de les Pitiüses.

Impuls a la protecció dels molins
La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat que aquesta feina de “restauració es va considerar prioritària davant el dolent estat de conservació d’alguns elements” i ha recordat, a més, la feina que s’està desenvolupant des del Consell per “poder garantir i complir la protecció del molí Vell”. El passat mes de novembre de 2019 el ple del Consell va acordar la incoació de l’expedient per declarar-lo Bé d’Interès Cultural (BIC) amb la categoria de monument i en juliol de 2020 també es va aprovar l’ampliació de l’entorn de protecció del molí, “una protecció més innovadora que s’adapta més a la realitat del terreny”. L’objectiu, segon ha assenyalat la consellera de Patrimoni, és aconseguir la declaració de BIC de tots els molins de l’illa.

A més, l’any passat el Consell va signar un contracte d’arrendament amb la Fundació Illes Balears, propietària del molí. D’aquesta manera, el Consell disposa del molí per gestionar directament el seu règim d’obertura i de visites per un període de 6 anys.

El molí Vell de la Mola tornarà a obrir al públic aquest dissabte, amb el mateix horari d’hivern. L’horari de visita fins al mes de maig serà de dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. L’entrada és gratuïta.

18 de gener de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Les vendes de l’illa, protagonistes del calendari del 2021 del Consell de Formentera

foto 2021 calendari 2El Consell de Formentera, a través del Servei d’Assessorament Lingüístic, informa que ha dedicat el calendari d’enguany a les vendes de l’illa de Formentera. A banda de recollir les catorze vendes municipals oficials des de 1983 (les sis de Sant Francesc, les quatre de Sant Ferran i les altres quatre del Pilar de la Mola) i d’explicar-ne els seus confins, el calendari ofereix, mes a mes, diverses píndoles sobre l’origen d’aquesta divisió tradicional pròpia de les illes Pitiüses, i que durant el repoblament del segle XVIII es va traslladar a l’illa.

En aquest sentit, la consellera de Patrimoni i Política Lingüística, Raquel Guasch, destaca que “és important aprofitar tota oportunitat per donar a conèixer i recordar aspectes de la nostra història i realitat per poder transmetre’ls amb normalitat. I aquesta campanya, n’és un exemple més”.

El calendari explica, per exemple, com aquest terme, a poc a poc, es generalitzà i passà a expressar la pertinença d’una mateixa rodalia, i a descriure aspectes d’organització civil i eclesiàstica, com ara, la celebració de la salpassa, és a dir, el costum de beneir per Pasqua el porxo de les cases, seguint un ordre establert venda per venda.

S’han editat 2.000 calendaris i es poden aconseguir en els punts amb atenció ciutadana habituals del Consell de Formentera.

5 de gener de 2021
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Pla de Fosses 2021-2022 inclou tasques d’excavació al cementeri de Sant Francesc

foto 2020 pla fosses El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern de les Illes Balears preveu dur a terme una primera actuació al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera. Així ho va aprovar la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre, un òrgan que compta amb la participació del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera. I així ho han explicat avui la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, en la presentació que s’ha fet al mateix cementeri. La vicepresidenta Ana Juan i l’historiador Antoni Ferrer també han assistit a l’acte.

L’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc Xavier és una de les més importants que es duran a terme, pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar i la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació. La incorporació d’aquesta actuació dins el tercer pla d’exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942 i defineix tres indrets del cementiri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

L’informe, elaborat a partir de les investigacions dutes a terme fins avui i de les aportacions de diferents testimonis, recull les condicions inhumanes en què vivien els presos a Formentera: amuntegats, en instal·lacions insalubres i amb una falta generalitzada d’aliments que els abocava a la fam i, finalment, a la mort.

Per determinar la xifra exacta de víctimes mortals de la presó de Formentera, Antoni Ferrer afegeix noves fonts documentals. Fins ara s’havien analitzat els llibres del Registre Civil de Formentera i el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Francesc Xavier, i Ferrer afegeix dues fonts més, fins ara inexplorades: els expedients d’Administració de justícia de l’Arxiu del Consell de Formentera i els padrons municipals d’habitants. Els resultats són coincidents i corroboren la xifra de 58 víctimes mortals.

Per la seva banda, la consellera de Patrimoni ha agraït al Govern balear “l’acció ferma per recuperar aquesta part de la memòria històrica i dignificar les 58 víctimes mortals, una acció bàsica per ser una societat més civilitzada i avançada i poder finalment tapar ferides”. Així mateix ha agraït l’estudi històric fet per Antoni Ferrer. Tot i això, Raquel Guasch ha assenyalat que “queda una assignatura pendent que és la dignificació des Campament perquè sigui un espai on també es recuperi la memòria històrica”.

Lloc d’inhumació
Sobre el lloc d’inhumació de les víctimes, l’estudi explica que el cementeri nou de Sant Francesc es va inaugurar el 1940, uns mesos abans que es produís la primera mort documentada a la presó de Formentera, datada l’abril de 1941. No s’han trobat testimonis directes d’aquells enterraments, però sí que hi ha dos testimonis secundaris que coincideixen a indicar com a possible ubicació dos dels quatre quadrants dels quals consta el cementeri nou, ubicats a la part oest i que ja estaven acabats de construir l’any 1938. L’historiador conclou, a partir de la documentació consultada, que les inhumacions es varen fer d’acord amb el ritu cristià catòlic. El que no podem saber és si en el seu dia les tombes estaven identificades.

L’estudi inclou, com a novetat, no només informació de les víctimes mortals sinó també de la totalitat de persones que varen estar empresonades al penal de Formentera —prop de 1.500 noms— a partir de la transcripció de llistes dels padrons i el seu processament.

Fosses intervingudes actualment
Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan (2014), Porreres (2016, 2020), Sant Ferran (Formentera, 2017), Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres), Pla de Fosses 2019-2020 (4 actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, Pou de Son Lluís i Santa Maria).

29 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell edita ‘L’Obra del Cançoner a les Pitiüses (1928)’ amb Formentera com a protagonista

foto OCFEl Consell Insular de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, acaba d’editar el volum corresponent a Formentera dels materials recollits per Baltasar Samper l’any 1928 per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, edició que ha anat a càrrec de Jaume Escandell Guasch.

Aquest és el tercer número de la col·lecció L’Obra del Cançoner a les Pitiüses (1928), obra coordinada per Isidor Marí, de la qual ja s’han publicat dos volums, corresponents als municipis de Sant Josep de sa Talaia, a càrrec del mateix Isidor Marí, i de Sant Antoni de Portmany, a càrrec de Cati Marí Serra.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat la feina desenvolupada pels autors del Cançoner, “un exhaustiu treball que recull l’essència de la nostra cultura illenca i que ens apropa als nostres orígens a través de les cançons populars de l’illa”.

La publicació recull els texts escrits de la totalitat de les interpretacions cantades que va recollir Baltasar Samper a Formentera entre els dies 15 i 18 de setembre de 1928, així com també les notacions musicals que ell va elaborar i un conjunt de trenta fotografies que va realitzar a les persones que entrevistà i als espais i edificis que més cridaren la seua l’atenció.

La documentació original de la missió de Baltasar Samper i Ramon Morey a les Pitiüses de l’any 1928 es troba a la Biblioteca de Montserrat i també, en format digital, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya.

El volum núm. 10 dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, editat l’any 2000 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ja inclou una selecció dels texts i unes poques fotografies, però l’edició que ara es presenta ofereix tots els materials recollits durant aquella missió de recerca.

L’edició d’aquest volum ha tingut un cost aproximat d’uns 3.500 euros i pròximament es podrà trobar a les llibreries. Com en els casos anteriors, hi participen el Consell de Formentera i el d’Eivissa, i els ajuntaments de l’illa d’Eivissa, així com el Govern de les Illes Balears.

21 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

El Consell estudia la museïtzació del jaciment de Cap de Barbaria II

foto 2020 jaciment es cap 2El Consell de Formentera, a través de l’àrea de Patrimoni, informa que s’ha començat a treballar en l’elaboració d’un pla de museïtzació del jaciment de Cap de Barbaria II, on s’ha desenvolupat una nova campanya arqueològica al llarg del passat mes de novembre.

La consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, ha destacat la feina que s’està desenvolupant en aquest indret des de l’any 2012, com també a la cova 127 a la Mola, i ha subratllat que “per valorar aquest treball i la nostra història del jaciment estam estudiant fer un pla de museïtzació al jaciment des Cap, que ja ens han proposat els arqueòlegs del projecte”. “És fonamental fer difusió dels nostres valors patrimonials perquè els ciutadans puguin conèixer de primera mà la nostra història”, ha assenyalat Raquel Guasch.

Cal recordar que aquest projecte és fruit d’un conveni signat entre el Consell de Formentera i l’Institut Internacional d’Investigacions Prehistòriques de Cantàbria (IIIPC) per al desenvolupament d’actuacions I+D+I amb l’objectiu d’impulsar la investigació de l’arqueologia prehistòrica a l’illa. El projecte estudia l’arqueologia de la mort i la paleogenética de les comunitats prehistòriques de Formentera en el marc de les poblacions de la Mediterrània occidental a l’edat del bronze.

Campanya “molt fructífera”
Respecte a la campanya d’enguany, un dels directors, el doctor Pau Sureda, investigador del Instituto de Ciencias del Patrimonio del CSIC, ha assenyalat que “la campanya a Cap de Barbaria II ha estat molt fructífera i s’han pogut restaurar completament una de les habitacions naviformes, l’entrada sud del poblat i un tram del mur perimetral”. “Per a aquesta campanya hem treballat amb tasques centrades en la restauració i consolidació de les estructures del poblat; les investigacions continuen oferint informació valuosíssima sobre la vida de les societats de l’edat de bronze a Formentera”, ha comentat l’arqueòleg.

La intenció de cara a un futur immediat és la de continuar amb els treballs de restauració i començar a tancar un pla de museïtzació de jaciment perquè sigui plenament accessible i visitable per al conjunt de la ciutadania.

L’equip d’arqueòlegs va presentar a la ciutadania de l’illa la feina desenvolupada al llarg d’aquesta campanya en una conferència celebrada el passat 20 de novembre al Centre d’Esports Nàutics. A més, el projecte ha disposat de la colaboració d’altres entitats com el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Trasmapi, Fundación Abel Matutes i Sea Experience.

4 de desembre de 2020
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 1 de 3

Inici
Anterior
1

Xarxa de Biblioteques

Institut d'Estudis Baleàrics

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera