• Català
  • Castellano
  • English
Àrees Serveis Generals Presidència

Pràctiques de bombers a Formentera

foto 2022 practiques bombersEl Consell de Formentera, a través de l’àrea d’Interior, informa que dos estudiants del cicle formatiu d’emergències i protecció civil, que s’imparteix al CIFP Francesc de Borja Moll de Palma, estan realitzant pràctiques amb els Bombers de Formentera. Els estudiants han de fer 400 hores de pràctiques, en les quals aprenen a fer les intervencions bàsiques dels bombers així com la feina de prevenció i manteniment.

11 d'abril de 2022
Área de Comunicació
Consell de Formentera

Comencen les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc per buscar les restes de les víctimes mortals del penal de Formentera

foto 2022 exhumacio AEl Govern ha iniciat aquest dimecres les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc per localitzar les restes de les víctimes mortals del penal de Formentera, es Campament a la Savina.

D'acord amb la documentació de l'època i l'estudi realitzat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza com a part del Segon Pla de Fosses del Govern balear, cinquanta-vuit persones —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— haurien mort en la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d'aliments i de l'absència de condicions higienicosanitàries del campament.

A la inauguració de les tasques d'exhumació han assistit la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan; la vicepresidenta del Consell, Alejandra Ferrer; el secretari de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado; el conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez; la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch; el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera; i el president i el vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, tots dos membres de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Lluís Ruiz i Artur Parrón

"Retornar la dignitat"

La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha desitjat que "les tasques que han començat aquesta setmana poden trobar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics realitzats i, sobretot, retornar la dignitat a les cinquanta-vuit persones que varen morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars". La presidenta ha agraït la tasca conjunta de les administracions i del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera.

"Els objectius són trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies, recuperar la seva memòria, obrint les fosses per tancar les ferides. Un deute democràtic que tenim pendent, i amb el qual estem totalment compromesos", ha dit el secretari autonòmic Jesús Jurado.

Segons l'estudi esmentat, i atesos els testimoniatges i la documentació recaptada per les associacions memorialistes, es creu que les restes podrien estar enterrades en el veí cementiri nou de Sant Francesc, situat a tot just 3 km de la colònia militar franquista.

Amb l'objectiu de confirmar si els presos morts durant la seua estada al penal van ser enterrats en el cementiri de Sant Francesc, i si les seues restes mortals continuen encara on van ser inhumats, la Societat de Ciències Aranzadi comença aquest dimarts les tasques d'exhumació del cementiri, una intervenció que s'emmarca dins del Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears.

L'esplanada de terra enfront de la porta principal del cementeri de Sant Francesc, concretament l'espai comprès entre les files 1 i 6 del costat dret, serà el punt d'entrada d'aquesta primera intervenció, que es realitzarà sota tombes antigues d'entre els anys seixanta i vuitanta —actualment en desús—, i que coincideix amb l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del penal, tant pels testimoniatges reunits en la recerca, com per l'enterrador del cementeri.

A més, també s'actuarà en la zona assenyalada com a possible lloc d'enterrament per la recerca del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l'oest, enfront del bloc dels columbaris.

El Govern, en col·laboració amb el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera i altres associacions memorialistes; amb investigadors i especialistes, entre ells la Societat de Ciències Aranzadi, i també amb la Junta d'Extremadura, ja ha començat a treballar en la recerca de l'ADN dels familiars que puguin ajudar a posar nom a les víctimes del franquisme mortes en el campament de la Savina i enterrades en el cementeri nou de Sant Francesc.

Aquesta és la segona vegada que el Govern balear participa en una exhumació a Formentera. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera va promoure l'exhumació del cementeri parroquial de Sant Ferran, que va realitzar la Societat de Ciències Aranzadi amb la subvenció del Govern balear i la col·laboració del Consell Insular de Formentera.

30 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Lliurament del certificat de víctimes del franquisme als familiars de divuit persones originàries de Formentera que varen morir assassinades a les Illes Balears

foto 2022 memoria dem ALa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears, Jesús Jurado, han presidit aquest dimarts el primer lliurament de certificats de víctimes del franquisme celebrat a Formentera, un acte d'homenatge i reconeixement institucional a les víctimes de la repressió franquista assassinades a les Illes Balears, així com als seus familiars.

En aquesta ocasió, diferents autoritats, acompanyades per representants del moviment memorialista, han fet lliurament del certificat als familiars de divuit persones. Es tracta d'Antoni Mayans Mayans, "Pere"; Antoni Planells Tur; Antoni Tur Marí; Francesc Verdera Castelló, "Xico Mateu"; Jaume Escandell Costa; Jaume Ferrer Ferrer, "d'en Morna"; Jaume Serra Juan "Mariano d'en Corda"; Joan Tur Mayans; Josep Escandell Mayans, "Bosc"; Josep Ribas Marí, "de Baix"; Josep Riera "Blaiet"; Josep Suñer; Josep Tur Planells, "d'en Pep de na Damiana"; Marià Torres Torres, "Coves"; Mariano Castelló Castelló, "de s'hereu"; Vicent Cardona Colomar, "Fumeral"; Vicent Guasch; i Vicent Ribas Marí, "de Baix".

La presidenta Ana Juan ha recordat que des del Consell de Formentera es va sol·licitar al Govern fer aquesta entrega en un acte íntim a les famílies que no s'havien pogut desplaçar a Palma el passat mes d'octubre per recollir aquest certificat. Ana Juan va subratllar que "amb actes com aquest estam tancant ferides, però encara ens queda camí per recórrer, per això no hem d'aturar i hem de continuar amb aquesta feina. La societat té un deute amb aquestes persones i les seves famílies". La presidenta del Consell, a més, ha agraït "la gran tasca de les associacions i investigadors perquè aquests actes, com el d'avui i el de demà, siguin possibles" i ha recordat que "les polítiques de memòria democràtica són prioritàries en els governs progressistes".

L'acte ha estat conduït pel director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera, i ha comptat amb la participació, entre altres, de la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch, i del vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera i membre de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Artur Parrón. Ximo Estal, professor de flauta travessera i cap d'estudis adjunt del Conservatori de Música i Dansa d'Eivissa i Formentera, ha interpretat la peça musical 'Trobarem a faltar el teu somriure' durant la cerimònia.

"Actes com aquest tenen com a objectiu primordial mantenir viva la memòria i reivindicar els valors democràtics de totes les persones de Formentera que, des del cop d'estat del '36 fins a l'entrada a la transició, varen lluitar i oposar-se al franquisme. Persones que varen jugar-se la vida, i en ocasions la varen perdre, per defensar la legalitat democràtica republicana, per organitzar la resistència al règim, per lluitar pel retorn de les llibertats", ha dit el secretari autonòmic Jesús Jurado.

El certificat que s'ha lliurat és un document oficial signat per les màximes autoritats del Govern de les Illes Balears —la presidenta, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes— que la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica lliura a les famílies de totes aquelles persones, víctimes de la repressió franquista, que així ho sol·licitin, amb l'objectiu de reconèixer a les víctimes del franquisme com a víctimes de violacions de drets humans i que posa damunt de la taula les greus injustícies sofertes pels seus familiars.

El primer certificat de víctima del franquisme del Govern balear es va lliurar al gener de l'any passat a la família de l'activista sindical i política Juana Baño, les restes de la qual varen ser identificats el 2018 per l'equip d'investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en l'exhumació de la fossa de Calvià (Mallorca).

Des de llavors, el Govern ha fet lliurament d'un total de cent cinquanta certificats als quals se sumen els divuit lliurats en l'acte d'aquest dimarts a Formentera.

30 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera modifica el PTI per dotar de sanejament el nucli urbà des Ca Marí

FOTO 2022iii pleEl Ple del Consell de Formentera ha donat suport, amb els vots a favor de l'equip de govern de Gent per Formentera i PSOE i l'abstenció del grup de l'oposició Sa Unió, a la proposta d'aprovació inicial de la modificació puntual número 6 del Pla Territorial Insular, referent a la zona des Ca Marí. Aquesta modificació té per objecte que el Consell de Formentera aconsegueixi un terreny d'ús públic on instal·lar el bombeig d'aigües residuals per dotar de xarxa de sanejament aquest nucli urbà. "Aquesta modificació respon a una necessitat d'interès públic", segons ha explicat el conseller de Territori, Rafael González, que ha afegit que "a aquest terreny, proper a la mar, se li podran donar també altres usos amb nous equipaments o serveis" que decideixi dur endavant la institució insular, en consens amb l'Associació de Veïns des Ca Marí.

ACAF-Ràdio Illa

El Ple ha donat suport per part de tots els grups a la proposta d'aprovació de les bases reguladores per a l'acció concertada amb ACAF. Aquesta acció concertada, que enguany ha augmentat, està dotada amb 60.000 € i s'atorga a ACAF, que gestiona la ràdio pública de Formentera, Ràdio Illa. La dotació s'atorga per a la producció dels continguts de l'emissora insular de radiodifusió, de cara a la prestació del servei públic de comunicació audiovisual a l'àmbit de Formentera. La consellera d'Educació i Cultura ha felicitat ACAF i els professionals de Ràdio Illa per "fer de la ràdio insular una eina fonamental de comunicació pública i social, independent, i oferir uns continguts de qualitat i d'interès pel fet de ser una ràdio de proximitat".

Tarifes de taxis

El Ple ha aprovat per unanimitat l'actualització de les tarifes dels taxis de Formentera per a aquest 2022. Segons ha explicat el conseller de Mobilitat, Rafael González, l'actualització es fa a petició de l'Associació de Taxis de Formentera, la darrera es va fer l'any 2019. La pujada de les tarifes aprovada és del 6,5 % i es remetrà al Govern balear, l'administració competent que decideix finalment si la pujada es fa efectiva. El conseller ha destacat que l'estudi que justifica aquesta petició es va fer al mes de gener, abans de la crisi de carburants actual, "per la qual cosa no té en compte la situació generada per la crisi actual".

Regulació accés as Cap de Barbaria

També dins l'ordre del dia, ha rebut el suport de l'equip de GxF-PSOE i l'abstenció de Sa Unió la proposta d'acord per regular l'accés a sa Tanca d'Allà Dins per a aquest 2022. Per sisena temporada, es tornarà a regular l'accés a aquesta zona dels vehicles de motor. La regulació es farà en les mateixes dates del 2019, any prepandèmia, del 15 de maig al 15 d'octubre de 2022.

El conseller de Mobilitat ha explicat que aquesta mesura destaca "per la seua efectivitat i senzillesa, mitjançant la qual es promou la mobilitat sostenible que el Consell defensa, a la vegada que protegeix el territori". Un fet que ho demostra, segons Rafael González, és l'increment de visites que hi ha hagut si comparam les dades de 2021 amb les de 2019. "S'ha incrementat l'afluència de vianants i ciclistes en un 62 % i s'ha fet sense tenir problemes de saturació, ni d'aglomeracions, ni d'agressions a l'entorn natural", ha destacat el conseller. Cal recordar que abans de la tanca hi ha un aparcament amb capacitat per a seixanta cotxes i cent motocicletes. Així mateix, s'hi permet l'accés a persones amb mobilitat reduïda.

Altres proposicions

D'altra banda, també s'ha aprovat per unanimitat l'inici del procediment per a l'extinció del consorci Centre Balears Europa i per a la creació successiva d'una nova fundació del sector públic instrumental autonòmic. En aquest sentit, el conseller d'Economia i Hisenda, Bartomeu Escandell, ha valorat que "aquesta nova figura jurídica que adoptarà el Centre Balears Europa permetrà una gestió més àgil dels fons europeus i una millor acció exterior de la comunitat autònoma dins la Unió Europea".

Així mateix, s'ha donat suport, per part de tots els grups, a una proposició de Sa Unió modificada a la Comissió Informativa per instar el Consell de Formentera a renovar de forma automàtica la bonificació anual per estacionar gratuïtament a l'illa de Formentera als usuaris residents que no hagin modificat la seua autorització inicial. S'ha acordat aplicar aquest canvi a partir de 2023.

Suport a les mesures de diàleg social per fer front a l'impacte de la guerra a Ucraïna

D'altra banda, el Ple ha aprovat, amb el suport de GxF i PSOE i el vot en contra de Sa Unió, una proposta transaccionada presentada per l'equip de govern de suport a les mesures de diàleg social presentades dins del Pacte de Reactivació de les Illes Balears per fer front a l'impacte econòmic i social generat per la guerra a Ucraïna. En la proposta, se sol·licita a les institucions implicades la implementació d'aquestes setanta mesures aprovades i la seua posada en marxa "amb la major celeritat possible". El conseller de Benestar Social, Rafael Ramírez, ha recordat que, pel que fa a l'impacte econòmic per l'escalada del cost energètic a Formentera, "la situació pot ser encara més greu per mor de la triple insularitat i per la necessitat del transport de totes les matèries primeres a l'illa pel canal marítim". Per això, ha defensat "posar en marxa totes les mesures de contingència necessàries fins a la finalització dels efectes de la crisi produïda per la guerra de Putin".

Finalment, s'ha aprovat per unanimitat una proposició de l'oposició, modificada a la Comissió Informativa, per instar el Consell de Formentera a estudiar i reorganitzar la Biblioteca Marià Villangómez, per ampliar-ne el servei els divendres a la tarda i els dissabtes al matí al més aviat possible i, així, donar resposta a aquesta demanda social.

Compareixença de Raquel Guasch

La consellera de Patrimoni, Política Lingüística i Formació, Raquel Guasch, ha comparegut avui per fer un repàs de la seua tasca durant el darrer any en les àrees de la seua Conselleria. En primer lloc, Guasch ha fet "un agraïment i un reconeixement a la feina, al compromís i a la dedicació dels tècnics i administratius" de les àrees que gestiona. Guasch ha destacat que "el manteniment i la valoració d'aquest patrimoni, material i immaterial, representen la visió de futur d'un poble, un poble que pretén mantenir-se en essència en allò que és, sense deixar de treballar en el seu progrés, basat en la sostenibilitat i en l'equilibri".

La consellera ha detallat els avanços i l'impuls que s'està portant a terme en la promoció i la divulgació del patrimoni subaquàtic, marítim i terrestre, la investigació, la protecció i el manteniment, en el patrimoni documental i en la memòria històrica.

Respecte a l'àrea de Política Lingüística, la consellera ha destacat que "s'ha dimensionat i dotat del personal necessari per fer accions decidides a favor de la normalització lingüística, un fet que suposa un salt qualitatiu perquè, ara, l'acció docent i la resta està més equilibrada".

Declaració institucional de suport al poble ucraïnès

Finalment, per unanimitat, el Ple del Consell ha condemnat "enèrgicament l'agressió de Rússia contra Ucraïna, i ha rebutjat totalment la invasió de les forces militars russes, alhora que n'exigeix la retirada immediata".


25 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Formentera planteja una resposta coordinada i ajudes al transport marítim per pal·liar els efectes de la crisi energètica

foto 2022 crisi energeticaLa presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha plantejat avui en la reunió de coordinació amb el Govern i la resta de consells de les Illes Balears "una resposta coordinada" entre totes les administracions competents i "ajudes al transport marítim per trobar solucions i fer front a la pujada de preus derivada de la guerra a Ucraïna".

"El Consell de Formentera està preparat per adoptar mesures específiques i de manera transversal, com poden ser l'assistència des dels Serveis Socials als col·lectius més vulnerables, ajuts al sector del transport per carretera o al sector primari; però hem de tenir en compte que les principals mesures per pal·liar la crisi energètica i la pujada de carburants s'han de prendre des d'Europa", ha recordat la presidenta Ana Juan.

Per aquest motiu, la presidenta ha assenyalat que "una vegada analitzat l'impacte de les mesures anunciades pel Govern estatal, com ara la rebaixa del preu del combustible, de l'electricitat i el gas, el Consell adoptarà les mesures específiques i demanarà al Govern aquelles que siguin de la seva competència".

La presidenta ha recordat a la reunió que el problema de pujada dels preus del transport marítim "s'agreuja a Formentera pels costos de la triple insularitat" i també ha demanat "mesures específiques" en aquest sentit.

Finalment, la presidenta ha assegurat que s'han de reforçar les polítiques verdes des de totes les administracions i que des del Consell "es continuarà treballant cap a la descarbonització i en polítiques que promoguin l'ús d'energies renovables".

18 de març de 2022
Àrea de Comunicació
Consell de Formentera

Més articles...

Pàgina 33 de 139

33

Gabinet de Premsa

971 32 10 87 - Ext: 3181
premsa@conselldeformentera.cat

twitter

 

facebook

boto INSTAGRAM

boto YOUTUBE